Això s'ha acabat...

24 de març 2009

Tal i com ja he anunciat a l'altre bloc (http://belebele.wordpress.com) dono per acabada, juntament amb aquest bloc, la restauració del 2cv.

Com molt bé ja sabeu, El meu 2cv: història d'una restauració pretenia ser un espai on publicar totes les vivències i el dia a dia de la restauració d'aquest mític cotxe.

En aquests posts, heu pogut comprovar els nombrosos intents que vaig realitzar per tal d'aconseguir moure'l del garatge fins a casa, per poder començar la seva restauració.

Aquest era un projecte que no em corria cap pressa, i per això només m'hi he dedicat durant les hores lliures. Però he fet tard.

Tot i que el nom d'aquest bloc indica el contrari, aquest cotxe no ha sigut mai meu, i molt probablement, tampoc ho serà mai. Li vaig posar com a títol "el meu", perquè realment em pensava que seria així, però les coses han canviat i, per tant, ja no podré seguir amb l'intent de restauració.

Moltes gràcies als qui durant la seva durada heu seguit les peculiars vivències d'aquesta restauració.

No esborraré el bloc de la xarxa, simplement quedarà aturat. Qui sap si mai puc aprofitar aquest espai per intentar restaurar alguna altra andròmina, això sí, abans de perdre-hi hores, m'asseguraré que el que estic arreglant és completament meu!

Ves a saber on anirà a parar o quina vida li esperarà a partir d'ara al Crispín...


Per un vell cotxe que havia de seguir sent jove:



Tornem-hi

04 de febrer 2009

Després d'uns dies amb la restauració parada, torno a rependre el ritme. Aquest cop però, amb carregador de bateries nou. Esperem que aquesta vegada les bateries facin la feina.

Encara no he trobat els frens... Hi ha llocs que diuen que estàn posats dins el compartiment del motor, però jo no els he sabut trobar!

Aquest cop he aixecat el cotxe per la part del darrere, i després d'uns cuants cops a les rodes, aquestes s'han posat a girar!

Ara només queden dues opcions: o s'aconsegueixen fer girar les rodes del davant, o s'haurà d'arrosegar el cotxe a dues rodes.

Com ho faré? doncs... no ho sé!

Bloquejat

01 de desembre 2008

Desprès de l’intent fracassat d’arrossegar-lo fins a casa, avui he anat a intentar desbloquejar les rodes.

He buscat per internet, i a molts llocs comenten que se’ls hi ha bloquejat els frens desprès de tenir el fre de mà posat durant molt de temps. Suposo que en el meu cas haurà passat el mateix!

Amb quatre fustes i un gat que he trobat per casa, l’he començat a aixecar. Feia por de que un cop aixecat caigués, ja que el terra no és pla i per que la roda no toqui al terra s’ha de posar el cotxe molt amunt.

S’ha de vigilar a l’hora de aixecar-lo. Ho dic per si mai ho heu de fer! Busqueu un lloc sòlid del xassís perquè sinó, notareu com la carrosseria es va deformant. Tot i haver tingut en compte de vigilar que no es deformés res, la planxa del lateral i el sostre s’ha desplaçat cap al costat contrari del gat. Ara les portes no se’m obren... espero que un cop abaixat, tot es posi al seu lloc!

Un cop ha estat ben apuntalat, ja li he pogut treure la roda. Déu n’hi do el que ha costat! Durant aquest anys el rovell ha fet molta feina!

Al treure la roda, m’esperava trobar el tambor amb els frens, però no ha sigut així. Només hi ha la suspensió i les barres de transmissió.

On deuen ser els frens?

Això no rutlla!

27 de novembre 2008

Tot esperant que la bateria estigui apunt, he trobat el “manual de empleo” del cotxe i he anat directament a un apartat que m’ha cridat molt l’atenció. Aquí us l’adjunto:

INCIDENTES: PUESTA EN MARCHA CON LA MANIVELA

La manivela está colocada en el tablero del salpicadero por interior del habitáculo motor. Para utilizarla, abra el capot e introdúzcala en el orificio del eje de la polea del ventilador hasta que enganche completamente.
No olvide de echar antes el freno de mano y colocar la palanca de velocidades en punto muerto.

Espectacular! D’aquesta manera segur que l’engego, això no pot fallar! Vaig corrents cap al garatge, obro el capó i... no hi ha la maneta! No m’ho crec! No pot ser que a aquest cotxe li faltin tantes coses! Desisteixo! Esperaré a tenir llesta la bateria!

Han passat ja més de 12 hores de carga i l’indicador del carregador no “ha tendit a zero”... al contrari, l’intensitat augmenta. I cada cop més! La bateria s’ha començat a escalfar i sembla que s’hagi inflat una mica. Val més donar-la com a morta...

Al lloc on ara està aparcat el cotxe fa molt fred i no hi ha llum. Ara més que mai s’ha de portar cap a casa. La solució: remolcar-lo.

He fet unes trucades aquesta tarda i he aconseguit que l’Elsa i el Jordi em vinguin a ajudar. Es fosc i tal i com he dit abans, no hi ha llum. Abans d’arrossegar-lo fins a casa, decidim fer una segona prova. Mig a les fosques intentem fer un pont per engegar-lo, però no hi ha manera. Sembla que li falta poc, però res.

Desistim de ponts i anem per feina. Si ell sol no vol pujar fins a casa, li obligarem nosaltres. Traiem el fre de mà. Sembla que novament es resisteix a moure’s. Esta ben clavat! No és mou ni endavant ni endarrere. No hi ha cap marxa posada, el fre no està apretat... com és que no es mou?

Novament, això no rutlla!

La bateria

26 de novembre 2008

La bateria original del 2cv no ha aparegut.
Remenant per casa n'he trobat una de 12V i 55Ah. La recomanada pel fabricant es la de 12V 125/25 Ah CEI. Només canvien el Ampers per hora, però no crec que això suposi un problema de funcionament... L'únic problema, és que les mides de la nova bateria no coincideixen amb el compartiment del motor, però de moment, esperem que el cotxe arrenqui!

Provo la bateria i giro la clau per donar contacte i... res! Cap supòsit de res!
Ara si que es pot confirmar que la bateria està descarregada. S'haurà de carregar.

Per casa volta un carregador de bateries molt antic (no tinc pressupost per un de nou!). Es tracta d'un carregador de la marca FERVE model F-106 i com que no se com funciona, he trucat a la casa per tal de que m'expliquessin com ho haig de fer per carregar la bateria.

L'home amb qui he parlat ha quedat una mica tallat al sentir el nom del model. L'F-106 fa més de 30 anys que va ser fabricat i actualment (des de fa uns quants anys) ja no es fabrica.

Aquí us deixo, tal i com m'han explicat, el procés per carregar la bateria amb el carregador FERVE F-106.

S'ha de seleccionar la tensió de carrega (o 6 volts o 12). En el nostre cas serà de 12V. Connectem les pinces a cada un dels terminals i posem el segon interruptor en la posició de A (càrrega automàtica). Un cop connectat, l'agulla senyalarà una intensitat aproximada de 2,5 Ampers.
A mesura que es vagi carregant la bateria, l'indicador d'intensitats tendirà a zero.

Ara només queda esperar unes hores i provar posteriorment el seu funcionament!

No he tingut paciència i amb només 4 hores de càrrega l'he volgut anar a provar. Connecto la bateria i... res de res! Tot i així s'han notat millores. Tot i no arrencar, la ràdio funciona!

De camí a casa m'he trobat un veí que havia treballat de mecànic i m'ha comentat que mentre tingués la bateria carregant, obrís els taps de la part de superior. D'aquesta manera, si durant el procés el líquid es posa a bullir (cosa que passa sovint), tindria més lloc per expandir-se.

L'hi he fet cas i he obert la bateria mentre tornava a fer el procés de càrrega. Un cop oberta m'he adonat d'una etiqueta que deia: "Bateria sense manteniment".

He trucat ràpidament a un amic i m'ha comentat que aquestes bateries no es poden obrir. Massa tard... ja l'he obert! Tant pot ser que l'hagi fet malbé com que no li hagi passat res. Ja ho sentirem a dir! Per si de cas, l'he tornat a tapar.

Ara només queda esperar a que "l'indicador d'intensitats tendeixi a zero".

Començem!

23 de novembre 2008

Aquí el teniu!

De sota una muntanya de pols, teranyines, cartrons i objectes varis, finalment el 2cv (el "Crispín", tal i com l'anomenàvem a casa) ha tret el cap!

A primera vista només hi ha pols i algun que altre cop a la planxa (mica en mica aniran sortint cosetes...). El rovell guanya terreny en punts on la pintura s'ha fet malbé. Li falten bastants accessoris que (no crec que hagin marxat corrents... algú els devia treure!) de ben segur seran complicats de trobar.

Després de tota una tarda de treure-li la pols (amb l'ajuda de la família), arriba l'hora de provar si s'engega. Fa 9 anys que està a aquí tancat. Dubto que funcioni a la primera!

Finalment, al cap d'un bona estona de buscar les claus per casa, em disposo a arrancar-lo. S'ha d'intentar portar-lo fins a casa per inflar-li les rodes i poder-lo començar a netejar.

Evidentment, tal i com era d'esperar, no s'engega... no fa cap supòsit de res...

Podria ser perfectament la bateria que està descarregada. Obro el capó, i si, realment el problema és de la bateria... no n'hi ha.

On és la bateria?

el meu 2cv: història d'una restauració...

21 de novembre 2008

Benvinguts al bloc!

Quines utilitats pot tenir un cotxe que ha estat anys i anys tancat en un garatge? A primera vista ben poques, però d'aquí a un temps, de ben segur que moltes!

En aquest bloc, veurem l'evolució d'un cotxe que ha estat des del 1999 sense funcionar.

No és un cotxe qualsevol. Aquest, és un cotxe diferent... un Citroën 2cv! No és el mític 2cv de tota la vida, sinó que es tracta del 2cv AKS-400 (el model furgoneta). Potser a l'actualitat no te cap valor, o potser ara no es gaire maco, però s'intentarà rentar-li cara i deixar-lo ben diferent de tal i com es troba.

Desprès de tant temps sense funcionar, ens podem trobar amb una gran quantitat de problemes... des de que no s'engegui fins a que no es puguin arreglar els papers. En aquest espai els intentarem recollir tots, i esperem que al cap d'un temps puguem disfrutar d'un cotxe totalment renovat!

Així dons, s'intentarà donar-li una segona oportunitat i si el procés va malament, no hi haurà cap més remei que el desballestament...

Un cop més, benvinguts al bloc. Espero que pugueu gaudir d'aquest espai i que dia a dia aneu seguint aquest procés de restauració, així com també, pugueu comentar les vostres impressions i curiositats.