Tal i com ja he anunciat a l'altre bloc (http://belebele.wordpress.com) dono per acabada, juntament amb aquest bloc, la restauració del 2cv.
Com molt bé ja sabeu, El meu 2cv: història d'una restauració pretenia ser un espai on publicar totes les vivències i el dia a dia de la restauració d'aquest mític cotxe.En aquests posts, heu pogut comprovar els nombrosos intents que vaig realitzar per tal d'aconseguir moure'l del garatge fins a casa, per poder començar la seva restauració.
Aquest era un projecte que no em corria cap pressa, i per això només m'hi he dedicat durant les hores lliures. Però he fet tard.
Tot i que el nom d'aquest bloc indica el contrari, aquest cotxe no ha sigut mai meu, i molt probablement, tampoc ho serà mai. Li vaig posar com a títol "el meu", perquè realment em pensava que seria així, però les coses han canviat i, per tant, ja no podré seguir amb l'intent de restauració.
Moltes gràcies als qui durant la seva durada heu seguit les peculiars vivències d'aquesta restauració.
No esborraré el bloc de la xarxa, simplement quedarà aturat. Qui sap si mai puc aprofitar aquest espai per intentar restaurar alguna altra andròmina, això sí, abans de perdre-hi hores, m'asseguraré que el que estic arreglant és completament meu!
Ves a saber on anirà a parar o quina vida li esperarà a partir d'ara al Crispín...
Per un vell cotxe que havia de seguir sent jove:
